Article de David Aguinaga, regidor de Ciutadans
El sistema audiovisual municipal és un forat negre: ignorem quin és la seva audiència; no hi ha estudis que analitzin la seva viabilitat futura al marge de les aportacions municipals; i ni tan sols els seus gestors s’han pres la molèstia d’esbrinar si als egarenses ens interessa la seva programació. Gestionar, senyors de l’equip d’equip de govern, és una mica més que donar per bé el que hi ha.
Si l’anterior fa pensar, més greu resulta que la proposta de Reglament de Serveis Públics Municipals de Comunicació Audiovisual cavalqui cap a la politització dels mitjans municipals a través d’un Consell Consultiu Assesor en el qual tindran cadira, entre uns altres, un representant de cadascun dels grups municipals, i la vicepresidència dels quals recaurà en el representant del primer grup municipal. Per si fos poc, els experts independents seran designats per l’alcalde, previ beneplàcit dels portaveus municipals.
El Reglament, en el seu afany per convertir la comunicació audiovisual municipal en una joguina al servei dels partits, contempla entre els seus objectius la inserció d’espais d’opinió dels partits. Para això volem mitjos públics locals? Perquè els partits parlin de si mateixos a una audiència inexistent?
Si algú es pregunta per a què servirà aquest Consell, responc que una de les seves funcions serà concretar les condicions d’ús dels diferents mitjans… a partir de les directrius dels grups municipals del ple. Dit d’una altra manera: per despolititzar els mitjans locals, els convertim en caixa de ressonància del ple.
Ciutadans participarà en aquest despropòsit. Curiosament, altres partits que es tenen per crítics, antisistema i alternatius es troben encantadísims amb uns mitjans pagats amb els diners de tots, però al servei de la classe política local. Aquesta és la seva idea d’independència informativa.
Ciutadans, que aposta per una televisió de futur i qualitat, entén que els mitjans locals han de respondre a tres criteris: sostenibilitat del seu funcionament; contribuir a millorar la qualitat democràtica de la ciutat mitjançant criteris de participació ciutadana; aprofundir en la seva dimensió de servei públic cobrint necessitats informatives locals en àmbits com l’educació, els serveis socials o la lluita contra la desocupació. És a dir, una televisió al servei dels ciutadans, i no al servei dels polítics.
És per això que fins que l’equip de govern no abordi la sostenibilitat de la Societat Municipal de Comunicació i es prengui la molèstia de saber què audiència tenen els mitjans locals, i quin tipus d’informació desitgen els egarencs, qualsevol discussió sobre reglaments és marejar-nos a tots.
Article publicat al diari La Torre
