Article de David Aguinaga, regidor de Ciutadans de Terrassa
Entenem per economia col·laborativa (EC) tots aquells models de negoci basats, principalment, en la transacció entre iguals i que, mitjançant l’ús de plataformes tecnològiques, creen espais d’intercanvi per a l’ús temporal de béns i de serveis. A diferència dels models de negoci tradicionals basats en la transferència de propietat, l’EC se sustenta en l’ús temporal de béns tot prescindint de l’adquisició de títols de propietat sobre la cosa. En síntesi: passem d’una economia de propietat a una altra d’usuaris. L’EC ha esdevingut un fenomen imparable, que segons dades de la UE va moure l’any 2015 prop de 28 000 M.€ a la UE.
L’EC abasta un espectre ampli de béns i de serveis: préstec de béns de tots tipus, transport de persones, serveis domèstics, finances col·laboratives, i serveis tècnics i professionals. Totes aquestes activitats suposen una sèrie de beneficis immediats per a la ciutadania: l’EC crea noves fórmules d’ocupació, flexibilitza la vida laboral de les persones, genera noves fonts d’ingressos, amplia l’oferta de béns i de serveis (al marge dels operadors econòmics convencionals) i a més optimitza els béns i les capacitats de les persones. En definitiva: proveïdors i usuaris d’aquests béns surten beneficiats d’un intercanvi entre iguals i sense intermediaris.
L’EC és un fenomen global que té repercussions locals i que també planteja interrogants. Quin és el marc tributari de les transaccions entre proveïdors i usuaris quan tots dos no són professionals? Com queden garantits els drets dels consumidors davant les reclamacions? En quina situació queden els drets dels proveïdors tradicionals que potser han hagut de pagar una llicència per accedir al mercat com, per exemple, els taxistes? Com s’harmonitzen les regulacions a la UE per evitar que normatives distintes actuïn com a barrera al comerç?
L’EC és sobretot una economia urbana perquè les ciutats estan fetes per compartir. Els estudis fets a Estats Units indiquen que els segments de població més proclius a l’ús de l’EC són els millennials i els migrants. Les ciutats tenen un paper principal en l’EC per quatre motius:
- Per lluitar contra el canvi climàtic i la petjada de C02 tot afavorint la reutilització, els préstecs i l’ús compartit de béns i de serveis.
- Per contribuir a l’estalvi de les economies domèstiques mitjançant una economia basada en l’ús en lloc de la propietat.
- Com a eina d’inclusió i de cohesió social tot afavorint la col·laboració entre les persones a través de l’intercanvi de béns i de serveis.
- Per a crear noves oportunitats de treball i de negoci entre col·lectius socials que sovint queden al marge de les polítiques d’ocupació convencionals.
Des del grup municipal de C’s volem que Terrassa lideri una transició progressiva cap a formes de consum col·laboratiu, i l’Ajuntament pot contribuir-hi. Vet aquí alguns exemples: optimitzant l’espai de les biblioteques com a punt de dipòsit i recollida d’objectes en préstec, promovent jornades de reparació gratuïta d’objectes i aparells electrònics, i afavorint espais de préstec i intercanvi en espais de la ciutat (UPC, parròquies, centres cívics…). El ventall és prou ampli com per dedicar-hi temps i medis.