David Aguinaga, regidor de Cs Terrassa
L´assassinat de George Floyd als Estats Units ha desfermat una reacció de protesta contra el racisme i la discriminació arreu del món. Aquesta reacció és fruit d´una presa de consciència progressiva sobre la iniquitat del racisme, de la xenofòbia i de qualsevol forma d´odi ideològic específicament adreçada contra un grup humà pel simple fet de posseir determinats trets i característiques.
Fóra ingenu creure que el racisme és patrimoni d´algun territori. Les conductes racistes, excloents o xenòfobes succeeixen arreu i és obligació dels poders públics manifestar la seva disconformitat de manera clara i rotunda.
Catalunya no està ni molt menys lliure de situacions anàlogues. No resulta difícil trobar conductes xenòfobes o excloents protagonitzades per càrrecs públics i dirigides cap a grups concrets de la població, concretament contra “els espanyols”. Tenim el cas de la Sra. Núria de Gispert, ex presidenta del Parlament, avesada a l´ús de twitter per transmetre missatges supremacistes i xenòfobs; o del mismíssim Sr. Torra, President de la Generalitat, el qual va deixar escrits que els espanyols són “bèsties tarades” o tuits en què afirmava: “Els espanyols només saben expoliar”. La llista podria ser més llarga i repulsiva, però només direm que el TSJC va considerar que alguns d´aquests escrits de Torra podrien ser constitutius del delicte d´odi ideològic, per bé que ja van prescriure.
Més recentment hem vist com Jovent Republicà retia homenatge als germans Badia, dos feixistes, hispanòfobs, reconeguts per la historiografia com a torturadors d´obrers procedents de fora de Catalunya i organitzadors de grups paramilitars.
A Catalunya tenim la nostra pròpia forma de feixisme que s´anomena hispanofòbia. I a Terrassa també vam tenir el nostre propi cas Floyd, per bé que sense arribar a l´extrem de l´assassinat.
El mes de juny de 2019, Rocío, una alumna de 4rt primària de l´escola Font de l´Alba va efectuar un dibuix lliure pel quadern de final de curs. Aquest dibuix va consistir en una bandera d´Espanya acompanyada de la frase “Viva España”. La mestra dels curs, en veure el dibuix, s´enfadà i li etzibà “Banderes, no” i tot seguit estripà el dibuix davant l´alumna i la resta de la classe. L´alumna protestà i digué que el dibuix era lliure. La nena marxà cap a la seva cadira i va seure. La professora la va seguir, l´alçà bruscament de la cadira i la nena caigué a terra. Desprès la professora l´alçà per segona vegada i tot agafant-la de la samarreta la va fer fora de classe enmig dels plors de la menor. En el moment de fer-la fora de classe la professora digué: “Espero que demà tornis més fina”. El servei d´urgències va acreditar l´existència de lesions.
Malgrat el comunicat exculpatori dels Serveis Territorials d´Educació en què se sostenia: “Que no s’ha pogut evidenciar fefaentment maltractament físic” i que “no es percep motivació ideològica de la docent en la seva actuació”, aquest cas està als tribunals i per ara ja han testificat la Directora de l´escola i la mestra implicada.
Ja van dos cops en un any que els grups municipals del Ple de Terrassa es neguen a condemnar els fets descrits i que són un exemple d´hispanofòbia. Es difícil d´entendre tanta sensibilitat per crims que tenen lloc a milers de kilòmetres i tanta indiferència per fets, igual de reprovables, que esdevenen a la ciutat. Els mateixos partits que s´omplen la boca d´antiracisme i antifeixisme callen i desvien la mirada quan són interpel·lats per denunciar les formes locals de feixisme i xenòfobia. Per què ho fan? Ells sabran el perquè. En tot cas Cs Terrassa no callarà i denunciarà totes les vegades que calgui l´agressió contra Rocío i denunciarà, tantes vegades com calgui, la doble moral de l´establishment polític local davant d´aquestes situacions.