Article d’opinió de Javier González, portaveu de Ciutadans de Terrassa.

A Ciutadans (Cs) no li va passar desapercebut que en Junta de Govern el juliol passat s’aprovés un expedient de conveni per a l’adquisició del que popularment es coneix com l’edifici de l’antic Ajuntament de Terrassa, situat al Raval de Montserrat, propietat de la Fundació Institut Industrial i Comercial. El conveni regula que, a canvi de la recepció de l’esmentada finca històrica, l’Ajuntament de Terrassa es compromet a lliurar, a manera de permuta, un terreny municipal dels quals conformen el conjunt d’immobles inclosos dins del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge (PMSH). El terreny triat per lliurar en aquesta permuta és el solar, qualificat d’industrial, situat al Carrer Marconi 217 de la nostra ciutat.

El treball de Cs com a oposició política al govern del PSC consisteix a fer propostes de millora per a la ciutat, però també a fiscalitzar la labor de l’executiu local dins i fora del plenari municipal. Per això, des del Grup Municipal analitzem amb detall l’expedient i, una vegada estudiat, vam realitzar una sèrie de preguntes al responsable de l’àrea de Territori en el Ple del 19 de juliol sobre el mètode de valoració emprat i el perquè de l’elecció de la finca municipal a permutar i la seva naturalesa. La resposta (en un informe rebut el 27 de setembre) és correcta i ajustada des d’un punt de vista tècnic. No obstant això, al nostre judici, sembla un despropòsit, ja que la mateixa naturalesa de la transacció resulta un perjudici als interessos del municipi i, en definitiva, pel que fa a la correcta salvaguarda del patrimoni municipal.

L’informe, signat pel tinent d’alcalde de l’àrea de Territori i Sostenibilitat, argumenta en favor de la permuta mitjançant la parcel·la municipal industrial de Marconi de la següent manera: “La poca demanda existent per a sòl industrial, juntament amb la manca d’alternatives de venda de la referida parcel·la també afavoreixen concloure afirmativament sobre l’oportunitat de procedir a la seva transmissió”. Immediatament sorgeix la qüestió: com és possible que algú vulgui acceptar una finca de barri a priori poc valuosa a canvi d’una bona finca situada al centre de la ciutat? A simple vista sembla que l’operació és rodona per al consistori però, tret que l’adquirent de la finca se li n’hagi anat el cap, és plausible pensar que aquest terreny industrial en trama urbana clami una ràpida requalificació. Comprin unes crispetes per amenitzar l’espera…

I arribats a aquest punt, era necessària aquesta operació? Sota “l’argument emocional” que Terrassa havia de recuperar un patrimoni en mans de privats, jo respondria: Fins al punt d’admetre una pèrdua del patrimoni municipal de 866.993,40 euros? Tenint en compte que la finca del Raval de Montserrat està qualificada d’equipament cultural i és un edifici històric, ningú podria donar-li cap ús sense comptar amb el vistiplau del govern de la ciutat. Per tant, si l’Ajuntament vol desenvolupar-hi alguna activitat, no té més que arribar a un conveni amb els amos sense necessitat de vampiritzar el patrimoni de tots i sense provocar dubtes sobre una operació que, a mitjà termini, podria generar unes plusvàlues de més d’un milió d’euros que el consistori no capturarà.

El tinent d’alcalde de Territori sembla que segueix gaudint de la confiança de l’alcalde. No obstant això, la gestió que ha fet d’aquest assumpte torna a ser manifestament millorable, de la mateixa forma que també ho ha estat la gestió que ha realitzat en els últims anys sobre l’aigua o la recollida de residus. Fins i tot això últim ha estat mereixedor d’una recent reprovació per part de la totalitat de l’oposició política. No creuen vostès que l’esgotat govern del PSC està demanant a crits un relleu?