L’equip de govern de l’Ajuntament portà a Ple, el mes de setembre, un conveni en virtut del qual Terrassa haurà de pagar el curs vinent 2.225.000 € per finançar el 25% de la construcció de la nova escola-institut Sala i Badrinas. Reconec la meva estupefacció en veure el contingut de l’acord. I és que en aquest cas hi ha moltes preguntes per respondre:

Com s’explica que Terrassa hagi de finançar el 25% de la construcció d’un equipament educatiu quan es tracta d’una competència exclusiva del departament d’Educació?
Com s’explica que la Generalitat tingui amb Terrassa un deute acumulat per valor de 12 milions d’euros en concepte d’impagaments de les llars bressol i, a sobre, la ciutat, voluntàriament, incrementi el deute en 2,22 milions més?

Com s’explica que Terrassa no només hagi de pagar 2.225.000 euros, sinó que, en cas de sobrecost de les obres, haurà de pagar el 25% resultant?

Com s’explica que mentre hi ha centres que agonitzen al costat del Sala i Badrinas, és el cas l’escola Aurò, aquest Ajuntament tingui un tracte de favor tan discriminatori?

Com s’explica que en un moment de màxima pressió econòmica per la caiguda dels ingressos municipals, aquest Ajuntament, a través de la Sra. Ciurana, cap de l’Àrea d’Educació d’ERC al govern municipal, faci aquest regal?

Com s’explica que en un moment en què els centres escolars de la ciutat pateixen els efectes de la pandèmia i les necessitats educatives són més punyents que mai, ERC aboqui recursos de manera gens equitativa?

Anem per parts:

Que l’escola Sala i Badrinas no podia continuar en barracons és un parer compartit per tots. Ara bé, l’Ajuntament només té dues obligacions en relació amb els equipaments escolars: posar a disposició del departament un espai per construir-los i encarregar-se del seu manteniment. Enlloc està escrit que hagi de finançar la construcció. I encara menys que ho hagi de fer en un moment com aquest.

L’Ajuntament, a través de la regidoria d’Educació, ha mantingut en secret aquest projecte dels quals els regidors de l’oposició ens vam assabentar pocs dies abans de la comissió d’Educació. Ni transparència ni equitat, sinó secretisme i tracte de favor.

Les polítiques públiques en matèria d’educació no haurien de construir-se a base de tripijocs en què partits polítics fan de munyidors entre grups de pressió i el departament de torn. Això ni és ètic ni beneficia l’interès general. Quan les polítiques públiques només beneficien alguns i es paguen amb els diners de tots la política esdevé una forma de clientelisme.

Després d’aquest regal de 2,22 milions, ha quedat clar que l’equip de govern ha fet tot el possible per crear un centre de nova planta en què la continuïtat educativa disfressada de “projecte educatiu” actuï com una barrera contra la presència de nens d’altres entorns. Amb aquests diners es podria fer molt per lluitar contra la segregació escolar: més plans d’entorns, un sistema de detecció precoç d’alumnes de necessitats educatives especials…, però ERC i TxT han preferit guiar-se per criteris electoralistes (ara que venen eleccions) i d’aquesta manera han perdut tota credibilitat a l’hora de lluitar contra la segregació escolar.

David Aguinaga, regidor del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) en l’Ajuntament de Terrassa