Terrassa, dijous 7 de novembre del 2019. La regidora del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Terrassa, Isabel Martínez, ha presentat avui en roda de premsa una proposta «per a equiparar els drets en l’accés a la pensió de viduïtat de les parelles de fet amb el dels matrimonis civils», que actualment es troben «en un greu desequilibri» segons l’edil. La iniciativa, que es debatrà en Junta de Portaveus, planteja que l’Ajuntament «insti al Govern d’Espanya a la modificació dels corresponents preceptes del Reial decret legislatiu 8/2015 i de totes aquelles normes relacionades amb ell», ha avançat la representant de Cs.
Isabel Martínez ha explicat que l’acord també reclama que el consistori «insti al Govern que aprovi un Projecte de Llei de Parelles de fet, en un termini màxim d’un any, en el qual s’incorpori en el Codi Civil una regulació del règim de la parella de fet aplicable en tot el territori nacional», i que «incorpori les modificacions oportunes en altres normes per a evitar qualsevol classe de discriminació jurídica de les parelles de fet enfront dels matrimonis per raó del seu estat civil o de la naturalesa o formalitat de la seva relació de convivència, quan concorrin la resta de requisits que s’estableixin en cada cas».
La regidora de Ciutadans ha afegit que «la decisió d’optar per registrar-se com a parella de fet implica encara avui importants diferències en cobertures i protecció de la família», perquè s’endureixen les condicions que les parelles de fet han de complir per a poder accedir a la pensió de viduïtat. Martínez ha aclarit que «els requisits que s’exigeixen en l’actualitat suposen una clara vulneració de l’article 14 de la Constitució quant al principi d’igualtat respecte als matrimonis».
Martínez ha conclòs que «la Llei crea desigualtats», per exemple perquè per a accedir a la pensió de viduïtat s’exigeix que aquestes parelles estiguin constituïdes per un període mínim de cinc anys i «es valoren els ingressos econòmics únicament tenint en compte els ingressos del membre que sobreviu en un període determinat (l’any anterior a la mort), sense contemplar si la seva situació llavors és de caràcter permanent o només circumstancial».