Estem a la meitat del mandat municipal i és moment de fer una reflexió crítica sobre el govern de la ciutat, format pel tàndem Jordi Ballart/Isaac Albert, o Tot per Terrassa (TxT)/Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
L’actual alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va preferir associar-se amb ERC, segurament perquè se sentia més còmode anant de la mà de l’independentisme que, al·legant un mandat democràtic que mai va existir, es va saltar les lleis en 2017. El bipartit municipal va pactar un document, el pla de mandat, que es pot descarregar des de la web de l’ajuntament i en el qual es detallen propostes contingudes en 10 grans objectius. El text, que es va aprovar l’octubre de 2019, és la guia que hauria d’orientar l’acció política del govern fins a 2023.
Quant a la defensa dels drets humans, les llibertats i la democràcia, l’alcalde va tolerar la presència d’una pancarta independentista en la façana de l’ajuntament que no representava a la majoria fins que Ciutadans la va fer retirar per mandat judicial (objectiu 3 incomplit). Quant a la mobilitat, el problema del pàrquing del portal de Sant Roc en el qual s’està avançant per una via de solució que comportarà un sobrecost final poc justificable i que incrementarà la pol·lució en el centre de la ciutat (objectiu 4 incomplit). En manteniment urbà hem anat observant una disminució de les partides econòmiques associades en els dos anys que portem de govern bipartit (objectiu 5 incomplit).
La ciutat està bruta, per ser un tema recurrent sobren els exemples (objectiu 6 incomplit). Els barris continuen trobant a faltar més presència policial: tenim un servei infradotat sense possibilitat d’actuar amb contundència, per exemple, enfront de les okupacions delinqüencials, i sense escometre els canvis organitzatius que una policia del segle XXI requereix (objectiu 7 incomplit). Les rieres són una barrera que impedeix la cohesió de molts barris de la ciutat, i després de dos anys no hi ha avanços en la gran promesa electoral de Jordi Ballart (objectiu 8 incomplit). Des de 2019 s’han duplicat les àrees de gestió i s’ha engrossit la llista de càrrecs de lliure designació, la qual cosa no ha fet a l’administració local més eficient (objectiu 9 incomplit). El pla director de comerç encara no s’ha impulsat. En aquest tema no es constata una altra estratègia que esperar que passi la pandèmia i, després, veure quants comerços segueixen en peus per a pensar llavors què es farà (objectiu 10 incomplit).
La fórmula del bipartit de Jordi Ballart, entre un partit localista i l’independentisme d’ERC, no funciona. I no perquè siguin públiques les discrepàncies dels socis de govern en temes que tenen a veure amb els drets i llibertats, els equipaments i l’urbanisme, i altres més apegats a l’economia com la relació amb les empreses i el comerç. El problema no és discrepar, el problema és que les discrepàncies provoquen que la ciutat no avanç. I això ocorre perquè “entre els uns i els altres, la feina per fer”. Com a mostra, ni una sola mesura municipal per a impulsar l’ocupació quan la taxa d’atur a Terrassa supera el 15%. També, el fet que ERC tingui les claus del pressupost municipal, malgrat ser el partit minoritari, tensa les àrees dels regidors del partit que va guanyar les eleccions. I, d’altra banda, les diferències en temes d’economia, serveis o participació comencen a ser insalvables.
Jordi Ballart sembla que està tranquil i ens alegrem pel bé de la seva salut. Mentre l’alcalde segueix en la seva campanya electoral permanent, ERC li fa el treball més sensible. El problema és que s’adverteixen signes de desconfiança (que m’atreviria a dir que freguen la deslleialtat) en el pas de l’equador d’aquest mandat. I, el pitjor, com a conseqüència els ciutadans i ciutadanes de Terrassa acabaran pagant els plats trencats.